The Beatles van passar de ser un jove grup musical que tractava d'obrir-se pas en el complicat món de la música l'any 1963 a experimentar un gran èxit mundial i a provocar el naixement de la beatlemania tant sols dos anys després. Tot va succeir molt ràpid... massa ràpid?

L'any 1965 Lennon va composar el tema Help!, cançó que va donar nom al 5è àlbum del grup i que era un sincer crit d'auxili. Deia... 

"Ajuda'm a posar els peus a terra. Si et plau, si et plau ajuda'm.
Ara la meva vida ha canviat de moltes maneres.
La meva independència sembla esvair-se a la boira
i de vegades em sento molt insegur".

Tota una resposta musical a l'estrès que aquells joves nois estaven rebent de manera sobtada.

A Lennon li hauria agradat haver-la presentat en públic en una versió un xic més lenta, més interiorista,  però va ser McCartney qui la va reinterpretar amb aquest ritme més lent en un concert d'homenatge al seu company, un temps després de la seva mort.

Lennon sempre va mostrar una gran simpatia per aquest tema per la honestedat dels sentiments expressats.

Però a l'àlbum Help! trobem també una de les joies de la corona dels Beatles: Yesterday. Un tema molt personal de Paul MacCartney, composat en solitari i -per primer cop- gravat també en solitari. 

Yesterday, un tema romàntic sobre un amor perdut, brilla amb llum pròpia per la seva inspirada melodia i pels seus grans rècords: fins que no es digui el contrari és la cançó més emesa per la ràdio de tot el món i el tema més versionat: s'han comptat més de 3.000 versions diferents. El propi McCartney l'ha considerada en diverses ocasions la millor de les seves composicions.

A continuació l'esplèndida versió d'Eva Cassidy

La càlida interpretació de "la veu": Frank Sinatra

El màgic clarinet d'Acker Bilk

I la impressionant versió de la nostra Beth

Finalment, destacar d'aquest disc el tema You've Got to Hide Your Love Away, un tema de John Lennon on podem observar clarament les influències de Bob Dylan en el seu procés creatiu. L'any anterior els Beatles havien estat presentats a Dylan i havien estat intercanviant punts de vista. La impressió que Dylan va deixar en Lennon va ser tant profunda que en alguns dels seus posteriors treballs és fàcil trobar una certa semblança, fins i tot pel que fa al so nasal característic de la veu d'en Bob Dylan. You've Got to Hide Your Love Away n'és un bon exemple.