Leonardo Sbaraglia va néixer a Buenos Aires el 30 de juny de 1970, en una família molt propera al món de la creativitat: la seva mare, Roxana Randon, és actriu i professora de teatre i el seu germà Pablo és músic professional. No és d’estranyar, doncs, que ja des de nen mostrés una atracció per la interpretació i que als 16 anys ja debutés al cinema a la pel·lícula La noche de los lápices (1986) en una pel·lícula sobre els crims de la dictadura. A partir d’aquest moment, va anar alternant treballs al cine, al teatre i a la televisió.
Porta ja més de tres dècades d’intens treball amb 80 títols entre cine i televisió. En ells ha interpretat a tot tipus de personatges, però sempre els ha dotat d’aquella naturalitat que el caracteritza, amb la interpretació sempre justa perquè el paper que recrea transmeti la seva veritat per dolça o cruel que sigui. La tasca de seleccionar 10 dels seus millors treballs ha estat difícil, però aquí va la meva tria...
INTACTO (2001). Tomás (Leonardo Sbaraglia) després d’haver patit un accident d’aviació en el que el seu vol va estimbar-se i només ell va sobreviure, descobreix que té una estranya facultat: té la capacitat de robar-li la sort a d’altres persones. Federico (Eusebio Poncela), una persona que comparteix el seu do, reclutarà a Tomás perquè s’enfronti a Samuel (Max von Sydow), un supervivent jueu de l’holocaust nazi, que porta dècades submergit en un macabre joc amb el qual porta capturada la sort de centenars de persones. Una estranya i inquietant història, escrita i dirigida pel director canari Juan Carlos Fresnadillo, amb la qual va guanyar dos premis Goya: al millor actor revelació (per Sbaraglia) i al millor director novell.
EN LA CIUDAD SIN LÍMITES (2002).Max és una home vell i amb una malaltia terminal al voltant del qual es reuneix la seva família. El personatge està interpretat per Fernando Fernán Gómez de manera brillant, donant-li al personatge la força i a la vegada la fragilitat que necessita. Al voltant seu van conjurant-se interessos ocults, històries mai no desvetllades, egoismes i prejudicis, infidelitats i enganys... i de fons, una història inquietant que vol aflorar des de la nit dels temps. Els misteris de la ment juguen amb els pobres records d’en Max, ara atacat per una demència senil, i el transporten inexorablement a reviure uns fets que havien estat sepultats però mai no oblidats. Ara aquests fets es retroben amb en Max i els seus fantasmes del passat prenen forma en el present, en presència del seu fill Víctor (Leonardo Sbaraglia), que l’intenta entendre i fer-li costat. Més informació al seu post.
CARMEN (2003). En aquesta ocasió, el director Vicente Aranda porta al cinema la novel·la de Prosper Mérimée que ja va servir d’inspiració per a la coneguda òpera Carmen de Bizet: A l’Andalusia de 1820, una bella cigarrera gitana, la Carmen (esplèndida i magnètica Paz Vega) desperta passions al seu voltant, pel seu fort magnetisme i per la seva descarada manera d’entendre la vida, directa i desinhibida. En el seu camí es creua amb José Lizarrabengoa (Leonardo Sbaraglia), conegut com “el navarro”, un sergent de l’exèrcit espanyol que perd el cap per ella i es deixa endur per una passió i un desig, que el fan anar més enllà del seu recte sentit del deure i de les seves fermes conviccions catòliques, empès cap a un destí dramàtic. L’escriptor Prosper Mérimée (Jay Benedict), de viatge per Espanya en aquells moments entra en contacte amb la parella i queda fascinat per la seva història.
LA PUTA Y LA BALLENA (2004). A l’actualitat, la Vera (Aitana Sánchez-Gijón) rep l’encàrrec d’escriure els epígrafs per a un llibre de fotografies. Es tracte de fotografies preses fa seixanta anys per Emilio (Leonardo Sbaraglia), un argentí mort a la Guerra Civil espanyola. Les va captar a la Patagònia i en elles apareix una bella i enigmàtica dóna, la Lola (Mercè Llorens). Per documentar-se, la Vera decideix viatjar a aquells paratges immortalitzats a les fotos , en un recorregut on coneixerà a testimonis directes dels esdeveniments i viurà intensos moments personals, en un viatge profund al passat i al seu present més inquietant, ple d’una gran duresa, però no exempt, al mateix temps, d’una dolça poètica.
CONCURSANTE (2007). A l’any 2007, Rodrigo Cortés va escriure i dirigir la seva opera prima, una sàtira cruel i despietada al sistema financer que regeix la nostra societat i al paper que hi juguen els bancs. Ens presenta a Martín Circo Martín (Leonardo Sbaraglia) tot just quan guanya un concurs televisiu de preguntes i respostes, amb el major premi de la història: tres milions d’euros en premis: un cotxe de luxe, un xalet, una furgoneta... Després de l’alegria inicial, Martín descobreix ràpidament que la seva sort se li pot girar en contra. Hisenda li reclama la meitat de l’import del que ha guanyat i el manteniment de les propietats aconseguides li estan suposant unes despeses considerables, fent bona l’afirmació de que quan més tens més despeses et provoca. Per a Martín, acaba de començar-li un autèntic malson.
AMOR, DOLOR Y VICEVERSA (2008). Estranya pel·lícula, basada en un conte curt de Blas Valdez i dirigida per Alfonso Pineda Ulloa, que ens parla d’una obsessió: 'Chelo' Rivas Ortiz (Bárbara Mori), una jove i atractiva arquitecta, somnia amb un amor platònic, en algú que no coneix però que està present en el seu món oníric sense saber que a una altra banda de la ciutat el seu home dels somnis es diu Ricardo Márquez (Leonardo Sbaraglia), és cardiòleg i també somia amb ella... però aquests somnis es tornen desagradables i violents. L’encontre entre tots dos sembla inevitable. Primer llargmetratge del seu director, que amb aquest thriller psicològic aporta una interessant peça del cinema de qualitat mexicà.
SIN RETORNO (2010). Una nit qualsevol, tres persones estan desplaçant-se pel carrer de la ciutat: Pablo Marchetti (Agustín Vázquez) torna de casa del seu pare en bicicleta, Federico Samaniego (Leonardo Sbaraglia) acaba de plegar de representar el seu espectacle còmic i va en cotxe a l’encontre de la seva dóna i la seva filla i un noi, en Matías Fustiniano (Martin Slipak), que també està circulant en cotxe amb un amic, va a la recerca d’uns materials per a una festa que estan celebrant. El destí farà que les seves vides es creuin dramàticament en una cruïlla i que a partir d’aquell moment tot canvií per sempre. Un drama amb excel·lents interpretacions i amb la sempre brillant presència de Federico Luppi.
LUCES ROJAS (2012). La professora Margaret Matheson (Sigourney Weaver) es dedica a desemmascarar homes que simulen gaudir de poders sobrenaturals per treure’n un profit econòmic a costa de la gent més crèdula. Matheson va acompanyada pel jove Tom Buckley (Cillian Murphy) que li aporta la tecnologia necessària per a detectar els fraus. Amb aquest procediment van posar en evidència a Eduard Palladino (Leonardo Sbaraglia, en un paper curt però intens). El gran repte dels investigadors serà posar en evidència a Simon Silver (Robert De Niro), un home que després d’haver estat lluny de la vida pública, torna ara per enlluernar al món amb els poders que mostra i, de passada, emportar-se una milionària recaptació. Pel·lícula escrita y dirigida pel director gallec Rodrigo Cortés.
SOLA CONTIGO (2013). María Teresa (Ariadna Gil), una dona barcelonina que viu a l’Argentina, lluita per tornar a veure les seves filles, després d’un complicat divorci. El passat li pesa com una llosa i els errors de fa uns anys no li permeten reprendre la seva vida. En mig d’aquesta turmentada realitat, un reputat sicari rep l’encàrrec de matar-la i fer-ho en cinc dies, al llarg dels quals ha de patir cada minut que li queda de vida. Al llarg d’aquest compte enrere coneix al comissari de policia Esteban Fuster (Leonardo Sbaraglia), que li ofereix el seu ajut. Anirem descobrint, al llarg de la pel·lícula, el misteriós entramat que s’amaga darrera de la superfície en un intens thriller magníficament interpretat per l’Ariadna Gil.
AL FINAL DEL TÚNEL (2016). Joaquín (Leonardo Sbaraglia), que es troba en cadira de rodes des de fa temps, decideix llogar una habitació de casa seva. Respon a l’anunci la Berta (Clara Lago), una ballarina d’striptease, i la seva petita filla Betty. Paral·lelament, quan en Joaquín està treballant al seu soterrani, sent unes veus que venen de l’altre costat de la paret. No triga gaire en adonar-se’n que a l’altra banda estan cavant un túnel amb l’objectiu de robar un banc. Poc a poc s’anirà veient involucrat en aquest fet delictiu, en una tensa trama. Un claustrofòbic thriller argentí, escrit i dirigit per Rodrigo Grande, amb una gran interpretació d’Sbaraglia.