Gladiator


Entre les grans obres mestres de la història del cinema seleccionades al El Guaitador ja hi havia dues pel·lícules més de Ridley Scott, Alien el 8è passatger i Blade Runner, essencials pel·lícules de ciència ficció de tota la història. Era li toca a una pel·lícula d'època, Gladiator.

Una anàlisi simplista podria considerar aquesta pel·lícula simplement com una recuperació actual del gènere "peplum" històric però és molt més que això. No podem oblidar que va guanyar merescudament  5 Oscar, inclosos els més grans (a la millor pel·lícula i al millor actor) i va ser candidata a altres 7 categories. Cap pel·lícula ambientada a l'antiga Roma havia aconseguit tals reconeixements des de Ben-Hur al 1959.
 

"El meu nom és Màxim Decimus Meridius, comandant de les tropes del nord,
general de las legions Fèlix, lleial servidor del veritable emperador, Marc Aureli.
Pare d'un fill assassinat, marit d'una dona assassinada,
i asSoliré la meva venjança, en aquesta vida o en l'altra".


Estem davant d'una narració èpica, que ens transporta en bell mig d'una batalla en terres de Germania i ens mostra la poderosa maquinària bèl·lica de l'imperi romà, ens permet passejar pels carrers de l'antiga Roma -centre del món civilitzat en aquells moments- i entrar a l'immens Coliseum nou de trinca... 

Gladiator està inspirada en la pel·lícula La caiguda de l'imperi romà del 1964, dirigida per Anthony Mann, i és hereva també d'algunes de les seves imprecisions històriques. És per això que l'hem de considerar més una pel·lícula d'època que històrica.

I és que en el fons la història que ens explica Scott és la narració d'una venjança, l'antiga inspiració de tantes y tantes narracions, però descrit amb una majestuositat i una èpica digne d'elogi.

Els tres actors principals -Russell Crowe, Joaquin Phoenix i Connie Nielsen- fan grans interpretacions, això si, flanquejats per la solvència interpretativa de secundaris de luxe com ara Derek Jacobi, Richard Harris o Oliver Reed (que va morir al llarg del rodatge, d'un atac de cor).

I els diàlegs dels seus personatges són sovint un dels secrets d'aquesta pel·lícula i ens acosten  a les seves motivacions. Quedem-nos doncs amb una frase del seu protagonista:

"Allò que fem a la vida té el seu ressò a l'eternitat". 

Et deixo finalment amb un dels temes de la seva inspirada banda sonora...