S'acosten unes noves eleccions que són ressaca de les autonòmiques, que són preàmbul de les generals. I tornem a escoltar antigues cançons... paraules i només paraules que, com cantava la Dalida fa molts anys, són paraules sembrades al vent, sense més consistència que les febles promeses gairebé sempre buides.

Tindrem que patir les quotes electorals, amb els seus espots publicitaris que intenten vendre'ns els seus sabons ideològics que renten més net. Imatges al telenotícies de passejades pels mercats amb encaixades de mans, petons a nens i visites a les fàbriques... el circ de la democràcia!

I el cas és que hem d'anar a votar. Hem de fer-ho perquè és el nostre dret però també el nostre deure, perquè la democràcia no valdria res sense la nostra participació sobirana. Nosaltres triem, decidim, premiem, castiguem... i sovint oblidem. La nostra memòria és malaltisament feble per a certs records: tenim presents quins són els partits que ens han mentit i traït anteriorment? tenim clar quins són els que ja han governat i no han fet el que ara diuen que faran? sabem amb qui pactarà cada partit si en té possibilitats?...

El poder és llaminer i té una estranya capacitat de seducció i d'embriagament, però nosaltres tenim el poder suprem: qui no acompleixi les seves promeses que ho pagui car a les urnes. Perquè, recordeu?, el poder emana del poble!