True romance

"Més val tenir una arma
i no necessitar-la
que necessitar-la i no tenir-la".

A principis dels '90 un jove i desconegut encarregat de videoclub anomenat Quentin Tarantino estava buscant finançament pel seu primer projecte com a director, Reservoir Dogs, pel·lícula que un temps més tard el llençaria a la fama. Per altra banda havia escrit el guió d'una història romàntica però a la vegada extremadament violenta, amb personatges i diàlegs molt peculiars, farcida d'excessos que portava per títol ‘The Open Road’... El guió va arribar a mans del director Tony Scott, li va encantar i li va comprar. Més tard es convertiria en la pel·lícula True Romance, estrenada a l'Estat Espanyol com Amor a quemarropa. Tarantino va aconseguir amb aquesta operació part dels diners que necessitava per engegar el seu projecte.

Scott venia de dirigir pel·lícules com Top Gun, Revenge o Days of Thunder i de seguida va començar a treballar amb ella i va aconseguir un elenc d'actors de primera línia: Christian Slater, Patricia Arquette, Dennis Hopper, Gary Oldman, Christopher Walken, Brad Pitt, Val Kilmer, Samuel L. Jackson, Tom Sizemore, James Gandolfin, Chris Penn...actors que doten a la pel·lícula d'unes interpretacions de primer nivell, amanides amb bon rockabilly. La potència del guió i les impecables actuacions són les dues principals claus del seu gran resultat.
 

"Quantes més persones mates, més fàcil et resulta fer-ho".

Les històries escrites per Tarantino estan planes de referencies a d'altres pel·lícules però a la vegada són generadores de referencies en d'altres obres... True Romance no és una excepció.

Clarence coneix a Alabama al cine mentre està veient una sessió triple del seu actor d'arts marcials preferit, Sonny Chiva. Un temps després varem descobrir que aquesta era la opinió real de Tarantino, ja que quan va tenir oportunitat li va donar a l'actor oriental un destacat paper a Kill Bill 2.

Trobem també una altra picada d'ullet a Reservoir Dogs, quan el personatge de Mr. Blanc, interpretat per Harvey Keitel, comenta que havia tingut una parella que s'anomenava Alabama. Una estranya coincidència amb el nom de la protagonista femenina de True Romance!

Per acabar, m'agradaria comentar una cosa que vaig trobar molt divertida sobre Quentin Tarantino: la teoria del vàter. Cercant documentació sobre el director vaig topar amb El diario de Kubelik, un bloc on el seu autor va escriure:

"Bàsicament, al veure les pel·lícules de Tarantino, em vaig adonar que els lavabos són utilitzats a les seves pel·lícules com a lloc de reflexió i d'anunci de canvis, generalment dramàtics i violents. Quan un personatge va al bany a una pel·lícula de Tarantino, saps que alguna cosa està a punt de passar." I efectivament a True romance, Clarence té els seus encontres amb el seu mentor al lavabo, mentor que és ni més ni menys que una versió d'Elvis encarnada per Val Kilmer.

Resumint, que si no has vist aquesta pel·lícula, ja estàs fent tard i si l'has vist... no t'agafen ganes de tornar-la a veure?

 


La banda sonora original està compasada per Hans Zimmer on destaca el seu tema central, You're So Cool, que va repetint-se al llarg de la pel·lícula en els moments clau com a fil conductor que ens porta de començament a final.